dimecres, 22 d’octubre del 2014

[23 octubre] Xerrada "Llengua i independència"


Benvolguts, benvolgudes,

Us invitem a l’acte que organitza “Gramenet per la independència” dintre del Correllengua colomenc 2014 amb el títol Llengua i independència. Una anàlisi de les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) amb la participació de Joaquim Torres, sociolingüista, autor de l'anàlisi, junt a Albert Fabà, que es va presentar fa poc a l'Institut d'Estudis Catalans en un acte organitzat per la Societat Catalana de Sociolingüística.

Lloc: Biblioteca Can Peixauet. Metro Línia 9. Parada de Can Peixauet. Mapa del lloc.

Dia i hora: Dijous, 23 d’octubre. 19 h 30 min.

En aquesta xerrada es farà una anàlisi crítica de les dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre les preguntes sobre la independència, s’estudiarà la seva evolució en els darrers anys i el creuament amb la llengua dels enquestats, per poder apreciar si aquesta variable és rellevant. També s’inclouran les dades de la darrera enquesta del CEO sobre el 9N. I una anàlisi prospectiva sobre possibles percentatges de participació i resultats de la consulta.

Salutacions,

ANC - Gramenet per la independència
email:       gramenet@assemblea.cat
twitter:      https://twitter.com/ANC_GRAMENET


[22 octubre] Tríptic poètic del Barcelonès Nord


dilluns, 20 d’octubre del 2014

[25 octubre] Acte central del Correllengua 2014 a Santa Coloma de Gramenet

Acte central CORRELLENGUA 2014
Santa Coloma de Gramenet

Dissabte 25 d'octubre
A partir de les 12h (Jardins de Can Sisteré i CAC Can Sisteré) actuacions de:

- Colla Castellera Laietans de Gramenet
- Bastons de Santa Coloma
- Lectura de poemes de l'Aula de la Gent Gran
- Cant coral de l'Orfeò Tanit

14h Dinar Popular (10€ amb amanida, fideuà, postre, aigua, pa i vi). Es poden comprar tiquets a:

ACP Aramateix (c. Montserrat, 3 - 5)
Centre Excursionista PuigCastellar (c. Sant Josep, 20)
Bar Punt(i)coma (c. Major, 5)



dilluns, 15 de setembre del 2014

Manifest del Correllengua 2014




Des d’aquell fatídic 25 d’abril de 1707 la llengua ha estat per al nostre poble l’eix bàsic de reconeixement. Perduts aleshores els nostres estats per la força de les armes la historia ens va obligar a canviar el passaport pel diccionari. Ho vam fer, com tantes coses, amb la força que ens donava saber-nos resistents. Però ací estem en aquest 2014, tricentenari de l’ocupació de Barcelona i de l’abolició de l’estat català, a un pam, a un pas només de tenir un passaport que ens identifique, si no a tots, com a mínim, a un bon gruix de nosaltres, com la nació que som.

La defensa de la llengua ha estat una de les batalles més íntimes i constants de la nostra vida. Els qui vam néixer sota el franquisme van viure cruament aquella escola obscura que Ovidi Montllor retratà tan vivament. La vam viure i la vam patir. Mort Franco pràcticament tots vam pensar que el problema s’acabaria i la paradoxa, tantes dècades després és que no només no es va acabar sinó que renaix. Des de ponent el vent que ens arriba és terrible. Cada dia pitjor. No és cap equívoc dir que avui estem molt pitjor, pel que fa a drets lingüístics que a l’any noranta. I això és greu, molt greu.

Els Països Catalans clarament som una unitat d’agressió lingüística -especialment ara per part de l’estat espanyol. A la Franja, el País Valencià i les Illes l’atac és sistemàtic. Contra tot. Contra els mitjans i contra l’escola d’una forma molt especial però també contra les bases més profundes de la llengua, contra la seua uni tat. N’estem acostumats. Ho hem patit durant tota aquesta llarguíssima transició. I ho hem resistit. La novetat és que els atacs també arriben al Principat, allà on no s’havien atrevit fins ara.

I d’aquesta unitat d’agressió n’hem d’aprendre. Si som una unitat d’agressió hem de ser una unitat de resposta. L’actitud provocadora de la batllesa d’Elx no és un problema només per al Tempir, Escola Valenciana o Acció Cultural. És un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Com és un problema de tots i no només d’Obra Cultural Balear l’agressió constant de Bauzá contra les escoles de les Illes. Aquest també és un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. I, evidentment l’absurditat del LAPAO és un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no només de les associacions de la Franja.

Som a pocs mesos de veure nàixer entre Alcanar i La Jonquera una nova república catalana, el nostre segon estat, després d’Andorra. Serà un esdeveniment enorme, meravellós, però no serà de cap manera el final de la nostra història ni, ai!, el final de les agressions. Des de Bétera i Sa Pobla, des de Prada de Conflent i Queretes sapigueu que som molts els qui esperem veure ben aviat un altre tros del nostre país alliberat. I que som molts els qui seguirem usant el diccionari com si fos un passaport mentre lluitem per seguir el camí que de nou traça el vell Principat. La responsabilitat dels uns i dels altres serà diferent a partir d’aleshores però mentre entenguem que el català és la llengua de tots, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó sabrem que tots, totes les persones i institucions, tenim i tindrem l’obligació de respondre per ella. Junts i relligats com una indestructible mata de jonc. Eixa ha estat la nostra força des de fa 300 anys i serà la nostra força demà.

Visca la república catalana!
Visca els Països Catalans
Visca el Correllengua!

Vicent Partal
Director de Vilaweb