dimecres, 5 d’octubre del 2016
Programa del Correllengua 2016 a Santa Coloma de Gramenet
9 d’octubre de 2016 a les 12 h
ACTE INAUGURAL
Pilar de la colla castellera Laietans de Gramenet
Lectura del manifest del Correllengua a càrrec de la periodista Odei A- Etxearte
Espectacle literari: Pinzellades de Roig A càrrec de Jaume Calatayud i Vicente Monera
Auditori Can Roig i Torres (c. Rafael Casanova, 5)
Organitza: Comissió del Correllengua
15 d’octubre de 2016, al matí
PINTADA DE MURAL L’ANC – Gramenet per la independència farà un mural commemoratiu de Montserrat Roig (espai per determinar)
15 d’octubre de 2016, 19.30h
CABARET NARRATIU AMB LECTURES DE MONTSERRAT ROIG
Ca La Sisqueta
Organitza: Ca la Sisqueta
23 d’octubre de 2016, a les 12h
BALLADA DE SARDANES AMB ACOMPANYAMENT DE LA COLLA CASTELLERA LAIETANS DE GRAMENET
Cobla Premià
Plaça de la Vila
Organitza: Amics de la Sardana i Patronat Pro Aplec
29 d’octubre de 2016
ITINERARI MONTSERRAT ROIG Amb motiu de Ramona adéu
A càrrec de Conèixer Barcelona
Organitza: Centre Excursionista Puig Castellar
9 de novembre de 2016, a les 19 h.
ACTE D’INICI DEL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA EN HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG: “UN PENSAMENT DE SAL, UN PESSIC DE PEBRE”
Edi ci Maria Argelaguet Costa Rbla. Sant Sebastià, 100, 2a planta
Organitza: CNL L'Heura
10 de novembre de 2016, a les 19:30h
MONTSERRAT ROIG, PERIODISTA
Conferència a càrrec de la lòloga i escriptora Margarida Codina
Organitza: Centre Excursionista Puig Castellar i Biblioteca Central
12 de novembre de 2016, a les 19:30h
TRÍPTIC POÈTIC DEL BARCELONÈS NORD
Llegiran els seus propis poemes: Jordi Valls, Joan de la Vega, Vicenç Llorca, Rodolfo del Hoyo, José Antonio Nieves (JANA), Josep Ramon Aragó, Àngel Pla, Joan Tudela, Paco Fanés, Bel Granya, Coloma Lleal, Primitiva Reverter.
Auditori Can Roig i Torres (c. Rafael Casanova, 5)
Organitza: Òmnium Cultural del Barcelonès Nord
23 de novembre de 2016, a les 19h
CLUB DE LECTURA DEDICAT A MONTSERRAT ROIG
Tertúlia sobre “La Veu Melodiosa”, conduïda per Lluís Soler.
Oberta a tots els lectors Biblioteca Central.
Organitza: Aula Verda (assistència previ avís per e-mail: b.sta.colomag.c@diba.cat)
ALTRES ACTIVITATS
Del 2 al 16 de novembre
EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA DEDICADA A MONTSERRAT ROIG
Biblioteca Central (1a planta)
Dissabtes d’octubre
TALLER DE SARDANES
Tots els dissabtes d’octubre al matí hi haurà taller de Sardanes a la Plaça de Montserrat Roig ns el dia 23, que els alumnes ballaran amb la Cobla Premià a la Plaça de la Vila
ACTE INAUGURAL
Pilar de la colla castellera Laietans de Gramenet
Lectura del manifest del Correllengua a càrrec de la periodista Odei A- Etxearte
Espectacle literari: Pinzellades de Roig A càrrec de Jaume Calatayud i Vicente Monera
Auditori Can Roig i Torres (c. Rafael Casanova, 5)
Organitza: Comissió del Correllengua
15 d’octubre de 2016, al matí
PINTADA DE MURAL L’ANC – Gramenet per la independència farà un mural commemoratiu de Montserrat Roig (espai per determinar)
15 d’octubre de 2016, 19.30h
CABARET NARRATIU AMB LECTURES DE MONTSERRAT ROIG
Ca La Sisqueta
Organitza: Ca la Sisqueta
23 d’octubre de 2016, a les 12h
BALLADA DE SARDANES AMB ACOMPANYAMENT DE LA COLLA CASTELLERA LAIETANS DE GRAMENET
Cobla Premià
Plaça de la Vila
Organitza: Amics de la Sardana i Patronat Pro Aplec
29 d’octubre de 2016
ITINERARI MONTSERRAT ROIG Amb motiu de Ramona adéu
A càrrec de Conèixer Barcelona
Organitza: Centre Excursionista Puig Castellar
9 de novembre de 2016, a les 19 h.
ACTE D’INICI DEL VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA EN HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG: “UN PENSAMENT DE SAL, UN PESSIC DE PEBRE”
Edi ci Maria Argelaguet Costa Rbla. Sant Sebastià, 100, 2a planta
Organitza: CNL L'Heura
10 de novembre de 2016, a les 19:30h
MONTSERRAT ROIG, PERIODISTA
Conferència a càrrec de la lòloga i escriptora Margarida Codina
Organitza: Centre Excursionista Puig Castellar i Biblioteca Central
12 de novembre de 2016, a les 19:30h
TRÍPTIC POÈTIC DEL BARCELONÈS NORD
Llegiran els seus propis poemes: Jordi Valls, Joan de la Vega, Vicenç Llorca, Rodolfo del Hoyo, José Antonio Nieves (JANA), Josep Ramon Aragó, Àngel Pla, Joan Tudela, Paco Fanés, Bel Granya, Coloma Lleal, Primitiva Reverter.
Auditori Can Roig i Torres (c. Rafael Casanova, 5)
Organitza: Òmnium Cultural del Barcelonès Nord
23 de novembre de 2016, a les 19h
CLUB DE LECTURA DEDICAT A MONTSERRAT ROIG
Tertúlia sobre “La Veu Melodiosa”, conduïda per Lluís Soler.
Oberta a tots els lectors Biblioteca Central.
Organitza: Aula Verda (assistència previ avís per e-mail: b.sta.colomag.c@diba.cat)
ALTRES ACTIVITATS
Del 2 al 16 de novembre
EXPOSICIÓ BIBLIOGRÀFICA DEDICADA A MONTSERRAT ROIG
Biblioteca Central (1a planta)
Dissabtes d’octubre
TALLER DE SARDANES
Tots els dissabtes d’octubre al matí hi haurà taller de Sardanes a la Plaça de Montserrat Roig ns el dia 23, que els alumnes ballaran amb la Cobla Premià a la Plaça de la Vila
Manifest del Correllengua 2016
La llengua importa
En qualsevol debat sobre el futur de Catalunya, sobre el futur de cadascun dels Països Catalans o del seu conjunt, no es pot deixar de banda la qüestió de la llengua. No es pot considerar que el posicionament sobre el futur del català i sobre els mecanismes que han de fer-lo possible és una qüestió menor, sense importància, irrellevant. I tant que importa la llengua. Sobretot per als qui no ens resignem a imaginar cap futur per a la nostra comunitat en què el català no sigui una llengua socialment i culturalment viva, respectada i de prestigi. Podem discutir quan cal fer aquest debat, per raons estratègiques. Podem buscar-li els marcs més útils i els moments més propicis. Però no podem negar-ne la importància i, encara menys, donar-lo per resolt i per decidit a través de fórmules en què preocupa més la rendibilitat política que la garantia eficaç de la vitalitat de la llengua. Els especialistes ens han de dir les fórmules que poden oferir milloraquesta garantia. El conjunt dels ciutadans compromesos amb la llengua hem de poder dir que el debat ens importa i que per a molts de nosaltres és central.
En el cas català el vincle entre llengua i nació ha estat sempre visible. D’una banda, la llengua i la cultura són l’eix vertebrador de la comunitat nacional, el seu principal tret distintiu. La comunitat, en el cas català, no s’ha definit per la religió, per l’origen, per la sang, pel color de la pell, sinó pel paper de la llengua i la cultura. Això ha construït una comunitat inclusiva, oberta: la religió o l’origen són trets difícils de canviar, les llengües es poden aprendre, sensenecessitat a més d’oblidar les que ja saps. La llengua ha vertebrat la nació, però la nació ha preservat la llengua. Com diu Pierre Vilar, és la forta consciència de comunitat, de nació, la que fa mantenir en circumstàncies enormement adverses la llengua pròpia. Això és tan visible, en les dues direccions, que els adversaris de la llengua i de la nació han sabut sempre, i han actuat en conseqüència, que afeblir una cosa servia per atacar l’altra. Dificultar la transmissió viva del
En qualsevol debat sobre el futur de Catalunya, sobre el futur de cadascun dels Països Catalans o del seu conjunt, no es pot deixar de banda la qüestió de la llengua. No es pot considerar que el posicionament sobre el futur del català i sobre els mecanismes que han de fer-lo possible és una qüestió menor, sense importància, irrellevant. I tant que importa la llengua. Sobretot per als qui no ens resignem a imaginar cap futur per a la nostra comunitat en què el català no sigui una llengua socialment i culturalment viva, respectada i de prestigi. Podem discutir quan cal fer aquest debat, per raons estratègiques. Podem buscar-li els marcs més útils i els moments més propicis. Però no podem negar-ne la importància i, encara menys, donar-lo per resolt i per decidit a través de fórmules en què preocupa més la rendibilitat política que la garantia eficaç de la vitalitat de la llengua. Els especialistes ens han de dir les fórmules que poden oferir milloraquesta garantia. El conjunt dels ciutadans compromesos amb la llengua hem de poder dir que el debat ens importa i que per a molts de nosaltres és central.
En el cas català el vincle entre llengua i nació ha estat sempre visible. D’una banda, la llengua i la cultura són l’eix vertebrador de la comunitat nacional, el seu principal tret distintiu. La comunitat, en el cas català, no s’ha definit per la religió, per l’origen, per la sang, pel color de la pell, sinó pel paper de la llengua i la cultura. Això ha construït una comunitat inclusiva, oberta: la religió o l’origen són trets difícils de canviar, les llengües es poden aprendre, sensenecessitat a més d’oblidar les que ja saps. La llengua ha vertebrat la nació, però la nació ha preservat la llengua. Com diu Pierre Vilar, és la forta consciència de comunitat, de nació, la que fa mantenir en circumstàncies enormement adverses la llengua pròpia. Això és tan visible, en les dues direccions, que els adversaris de la llengua i de la nació han sabut sempre, i han actuat en conseqüència, que afeblir una cosa servia per atacar l’altra. Dificultar la transmissió viva del
català era diluir la nació; desnacionalitzar el país o intentar canviar-ne la consciència nacional acabaria amb la llengua o la reduiria a un ús marginal.
Per tot això, és evident que la voluntat de preservar la llengua, amb els instruments que calguin, no pot quedar al marge del debat polític, de l’agenda del procés cap a una República Catalana, però tampoc de l’agenda del dia a dia. En alguns moments, ha semblat que la llengua no importava. Que l’agenda del procés parlava només d’infraestructures, d’impostos, de dèficit fiscal. I és obvi que ha de parlar de totes aquestes coses. Però ha de parlar també de llengua i de cultura. Entre altres coses, perquè molts de nosaltres som aquí, participem activament en l’espai públic, precisament per preservar la llengua viva i la cultura que s’hi expressa. Si la llengua no importa, si el debat polític no parla de llengua, si parlant de llengua només és possible fer un discurs de manteniment de l’statu quo, si les altres posicions legítimes són proscrites i negades, ens podem trobar que quan les circumstàncies polítiques semblin més favorables al futur del català, la seva situació real sigui molt fràgil. Ja sabem que l’estatus jurídic i polític d’una llengua no és l’únic factor de pervivència. Sabem que cal prestigi, creació cultural, ús social. Però tampoc en tot això el marc jurídic no és una dada irrellevant, contribueix també al prestigi, a una presència justa a l’escola i als mitjans de comunicació, a la millor projecció de la cultura. Les lleis no ho són tot. Però calen, també, les lleis.
En el cas català, la necessitat de preservar viva la llengua pròpia i la cultura que s’hi expressa té una altra urgència bàsica. En un país de forta immigració històrica, on molts dels ciutadans han vingut de fora, el català ha estat la llengua de la cohesió social. En una societat del present i del futur necessàriament multilingüe, on és imprescindible que els ciutadans siguin poliglotes i on conviuen ciutadans que canten, resen, escriuen i parlen en llengües diverses, el català ha de ser llengua de la plaça pública, llengua compartida, llengua que tothom sap i que permet la relació de tots amb tots a la plaça. El futur, no tan sols a Catalunya, no és en cap cas una societat monolingüe. Anem a societats multilingües i poliglotes. En aquest marc, el català només té futur com a llengua viva socialment i culturalment si és llengua de la plaça. I això necessita compromís per part dels seus parlants, utilitat social, generalització del coneixement, i lleis que hi vagin a favor. Les hem de tenir perquè la llengua importa. Perquè la llengua no és un ornament, sinó una prioritat. Perquè amb la llengua ens juguem la nació, però també la cohesió social.
Per tot això, és evident que la voluntat de preservar la llengua, amb els instruments que calguin, no pot quedar al marge del debat polític, de l’agenda del procés cap a una República Catalana, però tampoc de l’agenda del dia a dia. En alguns moments, ha semblat que la llengua no importava. Que l’agenda del procés parlava només d’infraestructures, d’impostos, de dèficit fiscal. I és obvi que ha de parlar de totes aquestes coses. Però ha de parlar també de llengua i de cultura. Entre altres coses, perquè molts de nosaltres som aquí, participem activament en l’espai públic, precisament per preservar la llengua viva i la cultura que s’hi expressa. Si la llengua no importa, si el debat polític no parla de llengua, si parlant de llengua només és possible fer un discurs de manteniment de l’statu quo, si les altres posicions legítimes són proscrites i negades, ens podem trobar que quan les circumstàncies polítiques semblin més favorables al futur del català, la seva situació real sigui molt fràgil. Ja sabem que l’estatus jurídic i polític d’una llengua no és l’únic factor de pervivència. Sabem que cal prestigi, creació cultural, ús social. Però tampoc en tot això el marc jurídic no és una dada irrellevant, contribueix també al prestigi, a una presència justa a l’escola i als mitjans de comunicació, a la millor projecció de la cultura. Les lleis no ho són tot. Però calen, també, les lleis.
En el cas català, la necessitat de preservar viva la llengua pròpia i la cultura que s’hi expressa té una altra urgència bàsica. En un país de forta immigració històrica, on molts dels ciutadans han vingut de fora, el català ha estat la llengua de la cohesió social. En una societat del present i del futur necessàriament multilingüe, on és imprescindible que els ciutadans siguin poliglotes i on conviuen ciutadans que canten, resen, escriuen i parlen en llengües diverses, el català ha de ser llengua de la plaça pública, llengua compartida, llengua que tothom sap i que permet la relació de tots amb tots a la plaça. El futur, no tan sols a Catalunya, no és en cap cas una societat monolingüe. Anem a societats multilingües i poliglotes. En aquest marc, el català només té futur com a llengua viva socialment i culturalment si és llengua de la plaça. I això necessita compromís per part dels seus parlants, utilitat social, generalització del coneixement, i lleis que hi vagin a favor. Les hem de tenir perquè la llengua importa. Perquè la llengua no és un ornament, sinó una prioritat. Perquè amb la llengua ens juguem la nació, però també la cohesió social.
Vicenç Villatoro
Correllengua 2016
dilluns, 12 d’octubre del 2015
Programa Correllengua 2015 a Santa Coloma de Gramenet
Dimarts 13 octubre
18.30h Carrer Mossèn Jaume Gordi / Carrer Sant Pere
Recital poètic davant mural a Ovidi
Organitza: Gramenet per la independència - Assemblea Nacional Catalana
18.30h Carrer Mossèn Jaume Gordi / Carrer Sant Pere
Recital poètic davant mural a Ovidi
Organitza: Gramenet per la independència - Assemblea Nacional Catalana
Divendres 16 octubre
20h Auditori Can Roig i Torres
Lectura manifest per Andreu Banús
Espectacle “Senzillament Ovidi” amb Toni Xuclà i Jordi Vidal
Preu: 5€ / Organitza: Centre Excursionista Puigcastellar i Cooperativa La Colmena
Divendres 30 octubre
22h Ca La Sisqueta (Avinguda Santa Coloma, 104)
Recital homenatge a Ovidi Montllor amb Joan Sebastià i Toni Porcar
Preu:3€ / Organitza: Ca La Sisqueta
20h Auditori Can Roig i Torres
Lectura manifest per Andreu Banús
Espectacle “Senzillament Ovidi” amb Toni Xuclà i Jordi Vidal
Preu: 5€ / Organitza: Centre Excursionista Puigcastellar i Cooperativa La Colmena
Divendres 30 octubre
22h Ca La Sisqueta (Avinguda Santa Coloma, 104)
Recital homenatge a Ovidi Montllor amb Joan Sebastià i Toni Porcar
Preu:3€ / Organitza: Ca La Sisqueta
Dissabte 31 octubre
11h Cercavila (Plaça de la Vila - Carrer Victor Hugo) i pintada de mural
13h Botifarrada per la llengua (davant l'Escola Oficial d'Idiomes al carrer Victor Hugo)
Organitza: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
11h Cercavila (Plaça de la Vila - Carrer Victor Hugo) i pintada de mural
13h Botifarrada per la llengua (davant l'Escola Oficial d'Idiomes al carrer Victor Hugo)
Organitza: Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
Dimarts 3 novembre
18h CNL L’Heura (Rbla Sant Sebastià, 100, 2a planta)
Acte inici del voluntariat per la llengua dedicat a Ovidi Montllor
Organitza: Centre de Normalització Lingüística - L’Heura
18h CNL L’Heura (Rbla Sant Sebastià, 100, 2a planta)
Acte inici del voluntariat per la llengua dedicat a Ovidi Montllor
Organitza: Centre de Normalització Lingüística - L’Heura
Dijous 26 novembre
19.30h Sala La Colmena (Carrer Francesc Viñas, 5)
Tríptic poètic del Barcelonès Nord
Organitza: Òmnium Cultural
19.30h Sala La Colmena (Carrer Francesc Viñas, 5)
Tríptic poètic del Barcelonès Nord
Organitza: Òmnium Cultural
Manifest del Correllengua 2015
MANIFEST DEL CORRELLENGUA 2015
Tots sabem que la llengua catalana és el fil d’acer que cus el nostre passat amb el nostre futur, que teixeix tota una història de resistència nacional, que broda un territori de més de 70.000 kilòmetres quadrats i gairebé 15 milions d’habitants repartits en quatre –i aviat cinc- estats diferents. I, per damunt de tot, sabem que la llengua catalana és la que ens fa realment únics al món. Tota la resta del que ens caracteritza, són petites variacions sobre el que és comú a la resta d’humanitat.
En canvi, ningú no sap ben bé com és que la llengua catalana, una “estructura” material i espiritual que fa més de tres-cents anys que no disposa d’un estat fort ni d’un exèrcit per defensar-se, s’ha mantingut tan viva. És cert que amb força precarietat, moltes intermitències i duríssimes interferències, a vegades ha tingut tota l’escola amb els seus mestres al costat. Ha disposat de grans poetes, novel·listes, científics i de bellíssimes cançons que l’han universalitzat. Ha comptat amb alguns governs i un grapat de funcionaris que l’han reivindicat amb tota la seva força, certament, molt limitada. I, això sí, ha tingut un munt d’experts que entre tots l’han protegit, estudiat, difós i fet créixer. Però les amenaces a què ha estat i segueix sotmesa són tan enormes, que resta per explicar com ha sobreviscut a l’embat d’aquesta desproporció de forces
La meva tesi, pendent de ser passada pel sedàs de la ciència, és que els catalans, en lloc de fer de la nostra llengua un mur de protecció i contenció de la diversitat, de convertir-la en una frontera per distingir-nos dels parlants d’altres llengües, l’hem emprat com a porta d’entrada a casa, com a via d’inclusió, com a espai de contacte i de reconeixement amb la resta de món. És allò que explica tan bé l’anècdota que relatava fa anys la Carme Junyent a l’AVUI, d’una recerca que feia el seu grup de treball universitari. En una entrevista a un fill de gambians nascut a Catalunya, quan li van demanar si li semblava que parlar català era important, el nano –sense fer concessions a la correcció política- va respondre: “I tant que és important! Si parlo català, no sóc tan negre”.
És clar que això ha volgut dir sotmetre la llengua catalana al risc d’un contacte molt obert amb els amics i d’una promiscuïtat perillosa amb els enemics, fet que sovint l’ha desnaturalitzat i l’ha afeblit, també. Però els catalans –més forçats per les circumstàncies que per mèrit propi, s’ha de dir- sovint hem fet d’una certa irreverència respecte dels nostres senyals d’identitat, la garantia d’una acomodació a l’adversitat que ens permetés seguir endavant. Per arribar on som, conscients de la nostra feblesa política, del “qui dia passa, anys empeny” n’hem fet tanta o més virtut que dels grans heroismes.
Ara, però, som davant d’una nova esperança que ens ha de permetre abandonar les actituds resignades i que ens promet un futur tant o més obert que l’actual. I ens l’ofereix sense tants riscos i amb moltes més oportunitats. S’hauria d’acabar l’anar fent, l’anar tirant, el “aquí caic, allà m’aixeco” de la llengua, i l’hauríem de substituir per un sempre endavant, per un pas ferm.
Tanmateix, no serà sobrer advertir que, quan som davant d’un moment tant decisiu com el de demostrar la nostra força democràtica, que és l’única que tenim, hauríem d’evitar les consignes del “o ara, o mai”. No sabem del cert si la promesa s’acabarà complint o encara haurem d’esperar una mica més. Però després de tants anys de lluita, només ens val un “ara, i per sempre més”. Perquè, passi el que passi, sigui més planer o més costerut l’endemà, el nostre combat pel futur de la llengua no s’aturarà mai.
La llengua, ja ho he dit, és el fil d’acer que ens lliga al nostre futur nacional, és la trama i l’ordit del nostre teixit humà i territorial, és el brodat de la nostra prosperitat i justícia social.
Visca el proper Estat independent de Catalunya
Visca els Països Catalans
Visca el Correllengua
Tots sabem que la llengua catalana és el fil d’acer que cus el nostre passat amb el nostre futur, que teixeix tota una història de resistència nacional, que broda un territori de més de 70.000 kilòmetres quadrats i gairebé 15 milions d’habitants repartits en quatre –i aviat cinc- estats diferents. I, per damunt de tot, sabem que la llengua catalana és la que ens fa realment únics al món. Tota la resta del que ens caracteritza, són petites variacions sobre el que és comú a la resta d’humanitat.
En canvi, ningú no sap ben bé com és que la llengua catalana, una “estructura” material i espiritual que fa més de tres-cents anys que no disposa d’un estat fort ni d’un exèrcit per defensar-se, s’ha mantingut tan viva. És cert que amb força precarietat, moltes intermitències i duríssimes interferències, a vegades ha tingut tota l’escola amb els seus mestres al costat. Ha disposat de grans poetes, novel·listes, científics i de bellíssimes cançons que l’han universalitzat. Ha comptat amb alguns governs i un grapat de funcionaris que l’han reivindicat amb tota la seva força, certament, molt limitada. I, això sí, ha tingut un munt d’experts que entre tots l’han protegit, estudiat, difós i fet créixer. Però les amenaces a què ha estat i segueix sotmesa són tan enormes, que resta per explicar com ha sobreviscut a l’embat d’aquesta desproporció de forces
La meva tesi, pendent de ser passada pel sedàs de la ciència, és que els catalans, en lloc de fer de la nostra llengua un mur de protecció i contenció de la diversitat, de convertir-la en una frontera per distingir-nos dels parlants d’altres llengües, l’hem emprat com a porta d’entrada a casa, com a via d’inclusió, com a espai de contacte i de reconeixement amb la resta de món. És allò que explica tan bé l’anècdota que relatava fa anys la Carme Junyent a l’AVUI, d’una recerca que feia el seu grup de treball universitari. En una entrevista a un fill de gambians nascut a Catalunya, quan li van demanar si li semblava que parlar català era important, el nano –sense fer concessions a la correcció política- va respondre: “I tant que és important! Si parlo català, no sóc tan negre”.
És clar que això ha volgut dir sotmetre la llengua catalana al risc d’un contacte molt obert amb els amics i d’una promiscuïtat perillosa amb els enemics, fet que sovint l’ha desnaturalitzat i l’ha afeblit, també. Però els catalans –més forçats per les circumstàncies que per mèrit propi, s’ha de dir- sovint hem fet d’una certa irreverència respecte dels nostres senyals d’identitat, la garantia d’una acomodació a l’adversitat que ens permetés seguir endavant. Per arribar on som, conscients de la nostra feblesa política, del “qui dia passa, anys empeny” n’hem fet tanta o més virtut que dels grans heroismes.
Ara, però, som davant d’una nova esperança que ens ha de permetre abandonar les actituds resignades i que ens promet un futur tant o més obert que l’actual. I ens l’ofereix sense tants riscos i amb moltes més oportunitats. S’hauria d’acabar l’anar fent, l’anar tirant, el “aquí caic, allà m’aixeco” de la llengua, i l’hauríem de substituir per un sempre endavant, per un pas ferm.
Tanmateix, no serà sobrer advertir que, quan som davant d’un moment tant decisiu com el de demostrar la nostra força democràtica, que és l’única que tenim, hauríem d’evitar les consignes del “o ara, o mai”. No sabem del cert si la promesa s’acabarà complint o encara haurem d’esperar una mica més. Però després de tants anys de lluita, només ens val un “ara, i per sempre més”. Perquè, passi el que passi, sigui més planer o més costerut l’endemà, el nostre combat pel futur de la llengua no s’aturarà mai.
La llengua, ja ho he dit, és el fil d’acer que ens lliga al nostre futur nacional, és la trama i l’ordit del nostre teixit humà i territorial, és el brodat de la nostra prosperitat i justícia social.
Visca el proper Estat independent de Catalunya
Visca els Països Catalans
Visca el Correllengua
Salvador Cardús i Ros
dimecres, 22 d’octubre del 2014
[23 octubre] Xerrada "Llengua i independència"
Benvolguts, benvolgudes,
Us invitem a l’acte que organitza “Gramenet per la
independència” dintre del Correllengua colomenc 2014 amb el títol Llengua i independència. Una anàlisi de
les enquestes del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) amb la
participació de Joaquim Torres, sociolingüista, autor
de l'anàlisi, junt a Albert Fabà, que es va presentar fa poc a l'Institut
d'Estudis Catalans en un acte organitzat per la Societat Catalana
de Sociolingüística.
Lloc: Biblioteca
Can Peixauet. Metro Línia 9. Parada de Can Peixauet. Mapa
del lloc.
Dia i hora: Dijous,
23 d’octubre. 19 h 30 min.
En aquesta xerrada es farà una anàlisi crítica de les
dades del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre les preguntes sobre la
independència, s’estudiarà la seva evolució en els darrers anys i el
creuament amb la llengua dels enquestats, per poder apreciar si aquesta
variable és rellevant. També s’inclouran les dades de la darrera enquesta del
CEO sobre el 9N. I una anàlisi prospectiva sobre possibles percentatges de
participació i resultats de la consulta.
Salutacions,
ANC - Gramenet per la independència
email:
gramenet@assemblea.cat
facebook: http://www.facebook.
twitter:
https://twitter.com/ANC_
dilluns, 20 d’octubre del 2014
[25 octubre] Acte central del Correllengua 2014 a Santa Coloma de Gramenet
Acte central CORRELLENGUA 2014
Santa Coloma de Gramenet
Dissabte 25 d'octubre
A partir de les 12h (Jardins de Can Sisteré i CAC Can Sisteré) actuacions de:
- Colla Castellera Laietans de Gramenet
- Bastons de Santa Coloma
- Lectura de poemes de l'Aula de la Gent Gran
- Cant coral de l'Orfeò Tanit
14h Dinar Popular (10€ amb amanida, fideuà, postre, aigua, pa i vi). Es poden comprar tiquets a:
ACP Aramateix (c. Montserrat, 3 - 5)
Centre Excursionista PuigCastellar (c. Sant Josep, 20)
Bar Punt(i)coma (c. Major, 5)
Santa Coloma de Gramenet
Dissabte 25 d'octubre
A partir de les 12h (Jardins de Can Sisteré i CAC Can Sisteré) actuacions de:
- Colla Castellera Laietans de Gramenet
- Bastons de Santa Coloma
- Lectura de poemes de l'Aula de la Gent Gran
- Cant coral de l'Orfeò Tanit
14h Dinar Popular (10€ amb amanida, fideuà, postre, aigua, pa i vi). Es poden comprar tiquets a:
ACP Aramateix (c. Montserrat, 3 - 5)
Centre Excursionista PuigCastellar (c. Sant Josep, 20)
Bar Punt(i)coma (c. Major, 5)
dimarts, 16 de setembre del 2014
dilluns, 15 de setembre del 2014
Manifest del Correllengua 2014
Des
d’aquell fatídic 25 d’abril de 1707 la llengua ha estat per al
nostre poble l’eix bàsic de reconeixement. Perduts aleshores els
nostres estats per la força de les armes la historia ens va obligar
a canviar el passaport pel diccionari. Ho vam fer, com tantes coses,
amb la força que ens donava saber-nos resistents. Però ací estem
en aquest 2014, tricentenari de l’ocupació de Barcelona i de
l’abolició de l’estat català, a un pam, a un pas només de
tenir un passaport que ens identifique, si no a tots, com a mínim, a
un bon gruix de nosaltres, com la nació que som.
La
defensa de la llengua ha estat una de les batalles més íntimes i
constants de la nostra vida. Els qui vam néixer sota el franquisme
van viure cruament aquella escola obscura que Ovidi Montllor retratà
tan vivament. La vam viure i la vam patir. Mort Franco pràcticament
tots vam pensar que el problema s’acabaria i la paradoxa, tantes
dècades després és que no només no es va acabar sinó que
renaix. Des de ponent el vent que ens arriba és terrible. Cada dia
pitjor. No és cap equívoc dir que avui estem molt pitjor, pel que
fa a drets lingüístics que a l’any noranta. I això és greu,
molt greu.
Els
Països Catalans clarament som una unitat d’agressió lingüística
-especialment ara per part de l’estat espanyol. A la Franja, el
País Valencià i les Illes l’atac és sistemàtic. Contra tot.
Contra els mitjans i contra l’escola d’una forma molt especial
però també contra les bases més profundes de la llengua, contra
la seua uni tat. N’estem acostumats. Ho hem patit durant tota
aquesta llarguíssima transició. I ho hem resistit. La novetat és
que els atacs també arriben al Principat, allà on no s’havien
atrevit fins ara.
I
d’aquesta unitat d’agressió n’hem d’aprendre. Si som una
unitat d’agressió hem de ser una unitat de resposta. L’actitud
provocadora de la batllesa d’Elx no és un problema només per al
Tempir, Escola Valenciana o Acció Cultural. És un problema de tots
nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Com és un
problema de tots i no només d’Obra Cultural Balear l’agressió
constant de Bauzá contra les escoles de les Illes. Aquest també és
un problema de tots nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a
Maó. I, evidentment l’absurditat del LAPAO és un problema de tots
nosaltres, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, no només de les
associacions de la Franja.
Som
a pocs mesos de veure nàixer entre Alcanar i La Jonquera una nova
república catalana, el nostre segon estat, després d’Andorra.
Serà un esdeveniment enorme, meravellós, però no serà de cap
manera el final de la nostra història ni, ai!, el final de les
agressions. Des de Bétera i Sa Pobla, des de Prada de Conflent i
Queretes sapigueu que som molts els qui esperem veure ben aviat un
altre tros del nostre país alliberat. I que som molts els qui
seguirem usant el diccionari com si fos un passaport mentre lluitem
per seguir el camí que de nou traça el vell Principat. La
responsabilitat dels uns i dels altres serà diferent a partir
d’aleshores però mentre entenguem que el català és la llengua de
tots, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó sabrem que tots, totes
les persones i institucions, tenim i tindrem l’obligació de
respondre per ella. Junts i relligats com una indestructible mata de
jonc. Eixa ha estat la nostra força des de fa 300 anys i serà la
nostra força demà.
Visca
la república catalana!
Visca
els Països Catalans
Visca
el Correllengua!
Vicent
Partal
Director
de Vilaweb
dilluns, 23 de setembre del 2013
dimecres, 18 de setembre del 2013
divendres, 16 de novembre del 2012
Gramenet a Ovidi Montllor
En el marc del Correllengua a Santa Coloma de Gramenet, se celebrarà un homenatge de Gramenet a Ovidi Montllor. Diversos artistes colomencs i colomenques, i del país en el seu conjunt, interpretaran peces d’Ovidi Montllor a l’Auditori Can Roig i Torres el dissabte 1 de desembre de 2012.
A la tarda podrem gaudir d’activitats de cultura popular així com d’activitats relacionades amb l'Ovidi, qui representa l’amor per la nostra llengua i cultura alhora que un símbol de la unitat lingüística i territorial dels Països Catalans.
L’entrada tindrà un cost de 5€, i es posaran a la venda a partir de dilluns 12 de novembre a les 17h a l’Aramateix. L’Auditori té un aforament limitat i tan sols es posaran a la venda al voltant de 180 entrades, així que no espereu a l’últim dia! (No es fan reserves per internet).
dilluns, 22 d’octubre del 2012
Visita guiada matinal a la Masia de Can Sam i recital poètic
Les inscripcions es poden realitzar a la secretaria del CEP (les places són limitades)
'Operació Garzón contra l'independentisme català'
Des d'Arran organitzen un passi del documental 'Operació Garzón contra l'independentisme
català' que denuncia la cara oculta dels Jocs Olímpics del 92.
Abans de la projecció del documental, es comptarà amb les intervencions de:
- Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària
- Ramon López, antic membre del CSPC i encausat del '92
- Ramon López, antic membre del CSPC i encausat del '92
I també música en viu.
L'acte és aquest dijous 25 d'octubre a les 20 h. a l'ACP Aramateix (c/Montserrat, 3).
L'acte és aquest dijous 25 d'octubre a les 20 h. a l'ACP Aramateix (c/Montserrat, 3).
dijous, 18 d’octubre del 2012
Trobada de Tardor dels Castellers de Santa Coloma
Un any més, la Colla de Castellers de Santa Coloma de Gramenet, organitza la Trobada castellera de Tardor, el tercer dissabte del mes d'octubre, enguany dia 20. Aquesta activitat, l'hem inclós en la programació d'actes del Correllengua 2012 a la ciutat.
La trobada serà a les 18.30h a la Plaça de la Vila i comptarà amb l'actuació de:
Us hi esperem per fer pinya!
Més informació: http://www.castellersdesantacoloma.net/
La trobada serà a les 18.30h a la Plaça de la Vila i comptarà amb l'actuació de:
CASTELLERS DE SANTA COLOMA
CASTELLERS DE CASTELLDEFELS
NYERROS DE LA PLANA
Us hi esperem per fer pinya!
Més informació: http://www.castellersdesantacoloma.net/
dilluns, 15 d’octubre del 2012
Xerrada: "La presència del català en les xarxes socials"
.png)
El Centre de Normalització Lingüística - L’Heura
organitza, en el marc del Correllengua 2012, la xerrada “La presència
del català en les xarxes socials”, a càrrec d’Anton Ferret, lingüista i
llicenciat en Comunicació Audiovisual.
Aquesta xerrada es farà el proper 18 d’octubre, a les 19 hores, a la seu del CNL L’Heura, Rambla Sant Sebastià, 98-100, 5a.
Ens agradaria poder comptar amb la vostra presència.
Aquesta xerrada es farà el proper 18 d’octubre, a les 19 hores, a la seu del CNL L’Heura, Rambla Sant Sebastià, 98-100, 5a.
Ens agradaria poder comptar amb la vostra presència.
dimarts, 2 d’octubre del 2012
dilluns, 1 d’octubre del 2012
Proper acte - Documental: Xirinacs, de l'amnistia a la independència
Divendres
5 d’octubre projectarem el documental ‘Xirinacs, de l’amnistia a la
independència’ enregistrat l’any 2000 per Lala Gomà i Xavier Montanyà
per encàrrec de la Fundació Catalunya. Durant trenta minuts Xirinacs hi
parla de la no-violència de Gandhi, de la transició, de la classe
política que la va fer, de religió, de l’independentisme, dels militars
espanyols…
L'acte l'organitza el Local Social Krida i es farà a al seva seu al carrer Beethoven, número 7 de Santa Coloma de Gramenet a partir de les 20h. Després del documental podrem intercanviar impressions sopant torrades, escoltant música dels Països Catalans o prenent una ratafia.
Aquesta és una de les moltes activitats que enguany s’han organitzat a Gramenet en el marc del Correllengua 2012. Podeu consultar tota la programació a la pàgina web (correllenguagramenet.blog
Subscriure's a:
Missatges (Atom)